La teua, la nostra història: la repoblació d'Alcarràs, ss. XII-XIII

Escrito por jsalleras 29-08-2012 en General. Comentarios (0)

De la repoblació

d’Alcarrás, ss. XII-XIII

 

Alcarràs by AVIOTEC

 

(Alcarràs, a uns 18 km de Fraga. Actualment creix com ciudat dormitori de Lleida. Foto: vientoencola)

 

La població actual d’Alcarràs és d'origen islàmic, però no apareix documentada històricament fins al segle XII en document de la catedral de Lleida. Tenia castell propi i mesquita. Segons Zurita, Ermengol VI d'Urgell conquerí Alcarràs, Alguaire i Aitona entre el 1147 i 1148 (mentre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV estava a Almeria).

El citat comte de Barcelona dotà a Guerau de Jorba, que ja era senyor de Montmeneu, Òdena i Rubinat, amb el castell d’Alcarràs, i altres possessions al Baix Segre, reconeguen que era parent del comte.

Més tarde, el rei Alfons II d’Aragó i primer de Catalunya donà una part d’Alcarràs a Gombau de Ribelles, a més de les almúnies d’Almussara (coneguda després con torre d’Avinaganya) i Granyanella, situades les dos entre la Llitera de Fraga i Alcarrás. Igualment que havien fet els Jorba, aquest Ribelles cedí lo terç de les rendes que els pertanyen al bisbe de Lleida. Un tercer repoblador d’Alcarràs conegut va estar Pere de Montoliu, que també cedí la seua part a l'Església.

Però fou Guerau de Jorba qui aconseguí reunir a la senyoria d'Alcarràs les de Vallmanya, Montagut i Raimat.  A excepció de Raïmat, que passà als canonges de la Seu de Lleida, el 1184 heredà la senyoria de les altres possessions Guillem de Jorba o Guillem d’Alcarràs, fill de Guerau. Una filla d’aquest, Geralda d’Alcarràs va reunir Alcarràs al casar-se amb Guillem de Cardona. Un fill d’aquesta Geralda, Guillem de Cardona i d’Alcarràs, mestre del temple, es vengué Alcarràs, Montagut, Maldà i Maldanell al noble Tomás de Santcliment el 1249, que ja havia estat senyor de Mequinensa des de 1230 fins a 1244. Precisament  Tomás Santcliment el 1237 pactà la delimitació de termes entre Mequinensa i Torralba, lloc situat a la vora de Torrent de Cinca.  

Nicolàs de Santcliment, el fill de Tomàs, i el seu net Bernat de Santcliment foren senyor d’Alcarràs a inicis dels s. XIV, moment que ampliaren altres propietats com Sarroca, Llardecans y la Granadella. També s’extendràn a Albalat de Cinca, -poblada aquesta a Furs de Barcelona-, a Vallmanya,  Vilanova de Remolins, Flix, La Palma y el Mas de Flix. És a dir, de bona part de l’entorn geogràfic de Fraga, motiu principal dels nostres estudis. Precisament, aquesta família assassinaren en 1432 a l’ardiaca de Fraga, Berenguer de Barutell, perquè no volien reconèixer les cessions pertanyents d’antic a l’església de Lleida.  

Per estudiar la repoblació de Fraga en els segles XII i XIII, és correcte que coneguem també –o primer- com es produïa la repoblació de

Villella, Saidí, Alcarràs, Serós, Aitona, Torrent o Mequinensa?